2. Es llevava de bon matí i es posava vora el camí que conduïa a la porta de la ciutat. Sempre que algú tenia un plet i acudia al rei per demanar-li justícia, Absalom el cridava i li deia:– De quin poble ets?Ell responia:– El teu servent és de tal tribu d’Israel.
3. Absalom aleshores li deia:– Mira, les teves raons són justes i clares, però en el tribunal del rei no hi haurà ningú que t’escolti.
4. Absalom afegia:– Tant de bo que em fessin jutge d’aquest país! Tots els qui tinguessin reclamacions o plets podrien acudir a mi i jo els faria justícia.
5. I quan algú anava a prosternar-se al seu davant, ell li allargava la mà, l’aixecava i el besava.
6. Així es comportava Absalom amb tots els israelites que acudien al rei per demanar justícia. I d’aquesta manera Absalom robava el cor dels homes d’Israel.
7. Passats quatre anys, Absalom va dir al rei:– Permet que me’n vagi a Hebron a complir una prometença que vaig fer al Senyor.
8. Quan aquest servent teu residia a Gueixur, al país dels arameus, vaig prometre que, si el Senyor em concedia de tornar a Jerusalem, aniria allí per adorar-lo.
9. El rei li va respondre:– Vés-te’n en pau.Absalom, doncs, va sortir cap a Hebron.
10. Mentrestant va enviar emissaris a totes les tribus d’Israel perquè donessin aquesta consigna:– Així que sentireu el toc de corn, crideu: Absalom és rei a Hebron!
11. Dos-cents convidats havien acompanyat Absalom des de Jerusalem innocentment, sense sospitar res de la conspiració.
12. Mentre Absalom oferia els sacrificis, va fer venir Ahitófel, conseller de David, des de Guiló, vila on ell residia. La conjuració s’enfortia, i els partidaris d’Absalom anaven augmentant.
13. Un missatger va portar a David la nova que el cor de la gent d’Israel s’havia decantat a favor d’Absalom.