2. Es llevava de bon matí i es posava vora el camí que conduïa a la porta de la ciutat. Sempre que algú tenia un plet i acudia al rei per demanar-li justícia, Absalom el cridava i li deia:– De quin poble ets?Ell responia:– El teu servent és de tal tribu d’Israel.
3. Absalom aleshores li deia:– Mira, les teves raons són justes i clares, però en el tribunal del rei no hi haurà ningú que t’escolti.
4. Absalom afegia:– Tant de bo que em fessin jutge d’aquest país! Tots els qui tinguessin reclamacions o plets podrien acudir a mi i jo els faria justícia.
5. I quan algú anava a prosternar-se al seu davant, ell li allargava la mà, l’aixecava i el besava.
6. Així es comportava Absalom amb tots els israelites que acudien al rei per demanar justícia. I d’aquesta manera Absalom robava el cor dels homes d’Israel.
7. Passats quatre anys, Absalom va dir al rei:– Permet que me’n vagi a Hebron a complir una prometença que vaig fer al Senyor.
8. Quan aquest servent teu residia a Gueixur, al país dels arameus, vaig prometre que, si el Senyor em concedia de tornar a Jerusalem, aniria allí per adorar-lo.
9. El rei li va respondre:– Vés-te’n en pau.Absalom, doncs, va sortir cap a Hebron.
10. Mentrestant va enviar emissaris a totes les tribus d’Israel perquè donessin aquesta consigna:– Així que sentireu el toc de corn, crideu: Absalom és rei a Hebron!
11. Dos-cents convidats havien acompanyat Absalom des de Jerusalem innocentment, sense sospitar res de la conspiració.