1. Joab, fill de Seruià, es va adonar que el cor del rei s’anava decantant a favor d’Absalom.
2. Aleshores envià a buscar a Tecoa una dona llesta, i la va instruir així:– Fes com si estiguessis de dol. Posa’t vestits adients, no et perfumis; actua com si fossis una dona que de molt de temps plora un difunt.
3. Presenta’t al rei i digues-li tal i tal cosa.I Joab li va dictar tot el que havia de dir.
4. La dona de Tecoa es va presentar al rei i es prosternà amb el front a terra, exclamant:– Auxili, rei, auxili!
5. El rei li va preguntar:– Què et passa?Ella digué:– Ai de mi! Sóc una dona viuda; vaig perdre el meu marit.
6. Aquesta teva serventa tenia dos fills. Es van barallar mentre eren al camp i, com que no hi havia ningú que els separés, l’un va matar l’altre.
7. Ara tota la parentela s’ha posat contra la teva serventa i em diuen: “Dóna’ns el fratricida, que el matarem: hem de fer justícia per l’assassinat del seu germà.” I de passada, pensen ells, eliminarem l’hereu. Així volen apagar el tió encès que encara em queda, i no deixaran sobre la terra ni nom ni descendència del meu marit.
8. El rei va dir a la dona:– Vés-te’n a casa teva, que ja donaré ordres sobre el teu cas.
9. Però la dona de Tecoa va insistir:– Que aquell crim, oh rei i senyor meu, recaigui tan sols sobre mi i sobre la meva família! El rei i el seu tron són innocents.
10. El rei va continuar:– Si algú te’n parla, fes-me’l venir, i no li quedaran ganes d’amoïnar-te més.