28. però va donar aquesta ordre als seus homes:– Estigueu alerta. Quan Amnon s’haurà posat alegre de beure vi, jo us diré: “Mateu Amnon!”, i vosaltres el matareu. No tingueu por: ¿no sóc jo qui us ho ordena? Coratge, i sigueu valents!
29. Els mossos d’Absalom van fer a Amnon el que ell els havia ordenat. Tots els altres fills del rei s’aixecaren i fugiren, muntant cadascú la seva mula.
30. Encara eren pel camí, quan va arribar a David la notícia que Absalom havia matat tots els fills del rei, que no n’havia quedat cap de viu.
31. El rei s’alçà, s’esquinçà els vestits i es va ajeure a terra. Tots els consellers que l’envoltaven eren també allà amb els vestits esquinçats.
32. Però Jonadab, fill de Xammà, germà de David, va advertir:– Que el meu senyor no es cregui que han estat assassinats tots els seus fills! Només ha mort Amnon, tal com Absalom havia decidit des del dia que aquell va violar la seva germana Tamar.