25. El rei li va respondre:– No, fill meu. No podem venir tots. Seria per a tu una càrrega excessiva.Absalom insistia, però David no va accedir-hi, i el va acomiadar amb la seva benedicció.
26. Llavors Absalom li digué:– Permet almenys que el meu germà Amnon ens acompanyi.El rei va preguntar-li:– Per què t’ha d’acompanyar?
27. Però tant insistia Absalom que el rei va deixar anar-hi Amnon i tots els seus altres fills.Absalom els va preparar un banquet semblant a un festí reial,
28. però va donar aquesta ordre als seus homes:– Estigueu alerta. Quan Amnon s’haurà posat alegre de beure vi, jo us diré: “Mateu Amnon!”, i vosaltres el matareu. No tingueu por: ¿no sóc jo qui us ho ordena? Coratge, i sigueu valents!
29. Els mossos d’Absalom van fer a Amnon el que ell els havia ordenat. Tots els altres fills del rei s’aixecaren i fugiren, muntant cadascú la seva mula.
30. Encara eren pel camí, quan va arribar a David la notícia que Absalom havia matat tots els fills del rei, que no n’havia quedat cap de viu.
31. El rei s’alçà, s’esquinçà els vestits i es va ajeure a terra. Tots els consellers que l’envoltaven eren també allà amb els vestits esquinçats.
32. Però Jonadab, fill de Xammà, germà de David, va advertir:– Que el meu senyor no es cregui que han estat assassinats tots els seus fills! Només ha mort Amnon, tal com Absalom havia decidit des del dia que aquell va violar la seva germana Tamar.
33. Que el rei, el meu senyor, no pensi pas que són morts tots els seus fills. Només Amnon és mort,
34. i Absalom ha fugit.Aleshores el sentinella de guàrdia, mirant enllà, va veure molta gent que baixava muntanya avall pel camí d’Horonaim, i anà a avisar el rei:– He vist gent que vénen pel camí d’Horonaim, del cantó de la muntanya.
35. Jonadab digué al rei:– Ho veus? Són els teus fills que arriben. És tal com el teu servent t’havia dit.
36. Tot just acabava de parlar, que van arribar els fills del rei, amb crits i plors. També el rei i tots els seus consellers ploraven desconsoladament.