24. Absalom anà a trobar el rei i li digué:– El teu servent té els esquiladors. Que el rei i els seus consellers es dignin venir a casa del teu servent.
25. El rei li va respondre:– No, fill meu. No podem venir tots. Seria per a tu una càrrega excessiva.Absalom insistia, però David no va accedir-hi, i el va acomiadar amb la seva benedicció.
26. Llavors Absalom li digué:– Permet almenys que el meu germà Amnon ens acompanyi.El rei va preguntar-li:– Per què t’ha d’acompanyar?
27. Però tant insistia Absalom que el rei va deixar anar-hi Amnon i tots els seus altres fills.Absalom els va preparar un banquet semblant a un festí reial,
28. però va donar aquesta ordre als seus homes:– Estigueu alerta. Quan Amnon s’haurà posat alegre de beure vi, jo us diré: “Mateu Amnon!”, i vosaltres el matareu. No tingueu por: ¿no sóc jo qui us ho ordena? Coratge, i sigueu valents!
29. Els mossos d’Absalom van fer a Amnon el que ell els havia ordenat. Tots els altres fills del rei s’aixecaren i fugiren, muntant cadascú la seva mula.
30. Encara eren pel camí, quan va arribar a David la notícia que Absalom havia matat tots els fills del rei, que no n’havia quedat cap de viu.