12. Ella va replicar:– No, germà meu, no em forcis. Això no es fa, a Israel. No cometis aquesta infàmia.
13. On aniria jo, deshonrada? I tu quedaries com un pocavergonya a Israel. Parla’n al rei i segur que em deixarà casar amb tu.
14. Però ell no la volgué escoltar. Va forçar-la, la va violar i va jeure amb ella.
15. Després Amnon va sentir per ella una gran aversió, més forta que l’amor que abans li tenia, i li va dir:– Aixeca’t, vés-te’n!
16. Ella va exclamar:– No! Aviar-me així seria un crim pitjor que això que m’acabes de fer!Però ell no la volgué escoltar.
17. Va cridar el criat que estava al seu servei i li va dir:– Treu-me aquesta fora de casa i després passa el forrellat de la porta!
18. El criat d’Amnon la va treure fora i va passar el forrellat.Tamar portava una túnica de mànigues amples, tal com acostumaven a portar les filles solteres del rei.
19. Aleshores es va posar cendra al cap, s’esquinçà la túnica i se’n va anar amb les mans al cap, tot cridant.
20. El seu germà Absalom li va dir:– El teu germà Amnon ha estat amb tu! De moment, germana, calla. És el teu germà. No et turmentis més per això que t’ha passat.Tamar, desolada, anà a viure a casa del seu germà Absalom.
21. Quan el rei David va saber tot això es va enfadar molt, però no volia disgustar el seu fill Amnon, perquè l’estimava, ja que era el seu primogènit.
22. Absalom no va dir res a Amnon, ni en bé ni en mal, de tant que l’odiava perquè havia violat la seva germana Tamar.
23. Al cap de dos anys, Absalom, que tenia els esquiladors a Baal-Hassor, prop d’Efraïm, va invitar tots els fills del rei.
24. Absalom anà a trobar el rei i li digué:– El teu servent té els esquiladors. Que el rei i els seus consellers es dignin venir a casa del teu servent.
25. El rei li va respondre:– No, fill meu. No podem venir tots. Seria per a tu una càrrega excessiva.Absalom insistia, però David no va accedir-hi, i el va acomiadar amb la seva benedicció.
26. Llavors Absalom li digué:– Permet almenys que el meu germà Amnon ens acompanyi.El rei va preguntar-li:– Per què t’ha d’acompanyar?