Antic Testament

Nou Testament

2 Samuel 12:9-26 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

9. Per què has menyspreat el Senyor cometent allò que l’ofèn? Has fet matar Uries, l’hitita, i has pres per esposa la seva muller. I a ell l’has fet morir amb l’espasa dels ammonites.

10. Per això, ja que tu m’has menyspreat prenent per esposa la muller d’Uries, l’hitita, l’espasa no s’apartarà mai més de casa teva.

11. Això diu el Senyor: Faré que el mal s’aixequi de la teva pròpia família. Davant els teus propis ulls et prendré les dones i les donaré a un dels teus, que jaurà amb elles a plena llum del dia.

12. Tu ho has fet d’amagat, però jo obraré a plena llum, davant de tot Israel.”

13. David va dir a Natan:– He pecat contra el Senyor.Natan li va respondre:– El Senyor passa per alt el teu pecat. No moriràs.

14. Però amb aquesta acció has menyspreat el Senyor; per això el fill que t’ha nascut, morirà.

15. I Natan se’n tornà a casa seva.El Senyor va enviar una malaltia a l’infant que la muller d’Uries havia donat a David, i es va posar molt greu.

16. David, ajagut a terra, pregava a Déu pel nen i dejunava.

17. Els consellers de palau procuraven fer-lo aixecar de terra, però ell s’hi negava i no volia menjar res.

18. L’infant va morir el setè dia. Els consellers de David tenien por de donar-li la notícia, perquè pensaven: «Si quan el nen encara vivia no feia cas del que li dèiem, com dir-li ara que el nen ha mort? És capaç de fer un disbarat.»

19. David va notar que parlaven en veu baixa i va comprendre que l’infant era mort. Els va preguntar, doncs:– ¿És mort, el nen?Ells van respondre:– Sí, és mort.

20. Llavors David s’alçà de terra, es va rentar i perfumar, va mudar-se de roba i anà a prosternar-se al santuari del Senyor. Després va tornar al palau, demanà que li paressin taula i va menjar.

21. Els seus consellers li deien:– Què és, això que fas? Mentre l’infant vivia, dejunaves i ploraves, i ara que ha mort, t’aixeques de terra i et poses a menjar.

22. Ell va respondre:– Mentre l’infant vivia, jo dejunava i plorava pensant: Qui sap si el Senyor es compadirà de mi i el nen viurà?

23. Però, ara que ja és mort, per què he de dejunar? No puc pas fer-lo tornar! Sóc jo que aniré allà on és ell, però ell no tornarà pas a mi.

24. David va consolar Betsabé, la seva esposa, i va tenir relacions amb ella. Betsabé tingué un fill, i David li posà el nom de Salomó. El Senyor el va estimar

25. i va enviar el profeta Natan a posar-li el sobrenom de Jedidià (que vol dir «estimat del Senyor»), per l’amor que ell, el Senyor, li tenia.

26. Joab va atacar Rabà dels ammonites i va conquerir la ciutadella reial.

Llegir capítol complet 2 Samuel 12