Antic Testament

Nou Testament

2 Samuel 12:22-31 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

22. Ell va respondre:– Mentre l’infant vivia, jo dejunava i plorava pensant: Qui sap si el Senyor es compadirà de mi i el nen viurà?

23. Però, ara que ja és mort, per què he de dejunar? No puc pas fer-lo tornar! Sóc jo que aniré allà on és ell, però ell no tornarà pas a mi.

24. David va consolar Betsabé, la seva esposa, i va tenir relacions amb ella. Betsabé tingué un fill, i David li posà el nom de Salomó. El Senyor el va estimar

25. i va enviar el profeta Natan a posar-li el sobrenom de Jedidià (que vol dir «estimat del Senyor»), per l’amor que ell, el Senyor, li tenia.

26. Joab va atacar Rabà dels ammonites i va conquerir la ciutadella reial.

27. Llavors envià missatgers a David per dir-li:– He atacat Rabà i ara en controlo les reserves d’aigua.

28. Mobilitza, doncs, la resta de l’exèrcit, vine al setge de la ciutat i conquereix-la tu. Si la conquerís jo, l’anomenada seria meva.

29. David va mobilitzar tot l’exèrcit i marxà cap a Rabà, va assaltar-la i la va conquerir.

30. S’apoderà de la corona instal·lada sobre el cap del déu Milcom, que era d’or i pesava més de trenta quilos, i duia encastades pedres precioses; la van instal·lar per damunt del cap de David. El rei s’endugué de la ciutat un botí enorme.

31. En va expulsar els habitants i els va obligar a fer treballs forçats amb serres, pics i destrals, i a fabricar maons. El mateix va fer amb totes les altres ciutats dels ammonites. Després David tornà amb tot l’exèrcit a Jerusalem.

Llegir capítol complet 2 Samuel 12