19. David va notar que parlaven en veu baixa i va comprendre que l’infant era mort. Els va preguntar, doncs:– ¿És mort, el nen?Ells van respondre:– Sí, és mort.
20. Llavors David s’alçà de terra, es va rentar i perfumar, va mudar-se de roba i anà a prosternar-se al santuari del Senyor. Després va tornar al palau, demanà que li paressin taula i va menjar.
21. Els seus consellers li deien:– Què és, això que fas? Mentre l’infant vivia, dejunaves i ploraves, i ara que ha mort, t’aixeques de terra i et poses a menjar.
22. Ell va respondre:– Mentre l’infant vivia, jo dejunava i plorava pensant: Qui sap si el Senyor es compadirà de mi i el nen viurà?
23. Però, ara que ja és mort, per què he de dejunar? No puc pas fer-lo tornar! Sóc jo que aniré allà on és ell, però ell no tornarà pas a mi.
24. David va consolar Betsabé, la seva esposa, i va tenir relacions amb ella. Betsabé tingué un fill, i David li posà el nom de Salomó. El Senyor el va estimar
25. i va enviar el profeta Natan a posar-li el sobrenom de Jedidià (que vol dir «estimat del Senyor»), per l’amor que ell, el Senyor, li tenia.
26. Joab va atacar Rabà dels ammonites i va conquerir la ciutadella reial.
27. Llavors envià missatgers a David per dir-li:– He atacat Rabà i ara en controlo les reserves d’aigua.
28. Mobilitza, doncs, la resta de l’exèrcit, vine al setge de la ciutat i conquereix-la tu. Si la conquerís jo, l’anomenada seria meva.
29. David va mobilitzar tot l’exèrcit i marxà cap a Rabà, va assaltar-la i la va conquerir.
30. S’apoderà de la corona instal·lada sobre el cap del déu Milcom, que era d’or i pesava més de trenta quilos, i duia encastades pedres precioses; la van instal·lar per damunt del cap de David. El rei s’endugué de la ciutat un botí enorme.
31. En va expulsar els habitants i els va obligar a fer treballs forçats amb serres, pics i destrals, i a fabricar maons. El mateix va fer amb totes les altres ciutats dels ammonites. Després David tornà amb tot l’exèrcit a Jerusalem.