9. »Ell em diu:»– Vine aquí i mata’m, que em trobo molt malament, si bé encara em sento ple de vida.
10. »Hi vaig anar i el vaig matar, convençut que no podria sobreviure. Després li vaig prendre la diadema i el braçalet i els he portat aquí, al meu senyor.
11. David es va esquinçar els vestits, i el mateix van fer tots els homes que eren amb ell.
12. Van fer dol, ploraren i dejunaren fins al vespre per Saül, pel seu fill Jonatan, per l’exèrcit del Senyor i per la gent d’Israel, que havien caigut víctimes de l’espasa.
13. David va preguntar al jove que l’havia informat:– D’on ets, tu?Ell respongué:– Sóc fill d’un immigrant amalequita.
14. David exclamà:– I com has gosat posar la mà damunt l’ungit del Senyor i matar-lo?
15. David va cridar un dels seus homes i li ordenà:– Mata’l!Aquell home es va llançar sobre l’amalequita i el va matar.
16. David li va dir:– Tu t’has fet responsable de la teva mort. Les teves pròpies paraules t’han acusat quan deies: “Sóc jo qui he matat l’ungit del Senyor.”
17. David va compondre aquesta complanta per Saül i pel seu fill Jonatan,