5. David va preguntar al jove que l’informava:– Com ho saps, tu, que Saül i el seu fill Jonatan són morts?
6. El jove va respondre:– Em trobava casualment en una de les muntanyes de Guilboa, quan vaig veure Saül, repenjat a la seva llança, mentre l’encalçaven els soldats amb els carros de guerra.
7. Ell es girà enrere i, en veure’m, em va cridar. Li vaig respondre:»– Aquí em tens.
8. »Em preguntà:»– Qui ets, tu?»Li responc:»– Sóc un amalequita.
9. »Ell em diu:»– Vine aquí i mata’m, que em trobo molt malament, si bé encara em sento ple de vida.
10. »Hi vaig anar i el vaig matar, convençut que no podria sobreviure. Després li vaig prendre la diadema i el braçalet i els he portat aquí, al meu senyor.
11. David es va esquinçar els vestits, i el mateix van fer tots els homes que eren amb ell.
12. Van fer dol, ploraren i dejunaren fins al vespre per Saül, pel seu fill Jonatan, per l’exèrcit del Senyor i per la gent d’Israel, que havien caigut víctimes de l’espasa.
13. David va preguntar al jove que l’havia informat:– D’on ets, tu?Ell respongué:– Sóc fill d’un immigrant amalequita.
14. David exclamà:– I com has gosat posar la mà damunt l’ungit del Senyor i matar-lo?