13. David va preguntar al jove que l’havia informat:– D’on ets, tu?Ell respongué:– Sóc fill d’un immigrant amalequita.
14. David exclamà:– I com has gosat posar la mà damunt l’ungit del Senyor i matar-lo?
15. David va cridar un dels seus homes i li ordenà:– Mata’l!Aquell home es va llançar sobre l’amalequita i el va matar.
16. David li va dir:– Tu t’has fet responsable de la teva mort. Les teves pròpies paraules t’han acusat quan deies: “Sóc jo qui he matat l’ungit del Senyor.”
17. David va compondre aquesta complanta per Saül i pel seu fill Jonatan,
18. i va ordenar que la gent de Judà l’aprengués. És el cant de l’Arc. Es troba escrit en el Llibre del Just. Diu així:
19. «L’esplendor d’Israeljeu morta a les altures.Com han caigut els guerrers ardits!
20. No ho diguéssiu pas a Gat,no dugueu la novaals carrers d’Ascaló;se n’alegrarien les noies filistees,ho celebrarienles filles dels incircumcisos.
21. Muntanyes de Guilboa,que no caiguin damunt vostreni pluja ni rosada;que no siguin fèrtilsels vostres camps,perquè aquí ha estat deshonratl’escut dels més ardits:l’escut de Saül, untat no pas amb oli,
22. sinó amb sang d’enemics,amb greix de guerrers.L’arc de Jonatanno es feia mai enrere!L’espasa de Saülno tornava mai de buit!
23. Saül i Jonatan, amables, encisadors,inseparables en la vida i en la mort,més ràpids que les àguiles,més valents que els lleons!
24. Noies d’Israel, ploreu per Saül,que us engalanavaamb porpra i robes finesi us guarnia d’or les vestidures.