12. Van fer dol, ploraren i dejunaren fins al vespre per Saül, pel seu fill Jonatan, per l’exèrcit del Senyor i per la gent d’Israel, que havien caigut víctimes de l’espasa.
13. David va preguntar al jove que l’havia informat:– D’on ets, tu?Ell respongué:– Sóc fill d’un immigrant amalequita.
14. David exclamà:– I com has gosat posar la mà damunt l’ungit del Senyor i matar-lo?
15. David va cridar un dels seus homes i li ordenà:– Mata’l!Aquell home es va llançar sobre l’amalequita i el va matar.
16. David li va dir:– Tu t’has fet responsable de la teva mort. Les teves pròpies paraules t’han acusat quan deies: “Sóc jo qui he matat l’ungit del Senyor.”
17. David va compondre aquesta complanta per Saül i pel seu fill Jonatan,
18. i va ordenar que la gent de Judà l’aprengués. És el cant de l’Arc. Es troba escrit en el Llibre del Just. Diu així:
19. «L’esplendor d’Israeljeu morta a les altures.Com han caigut els guerrers ardits!
20. No ho diguéssiu pas a Gat,no dugueu la novaals carrers d’Ascaló;se n’alegrarien les noies filistees,ho celebrarienles filles dels incircumcisos.
21. Muntanyes de Guilboa,que no caiguin damunt vostreni pluja ni rosada;que no siguin fèrtilsels vostres camps,perquè aquí ha estat deshonratl’escut dels més ardits:l’escut de Saül, untat no pas amb oli,
22. sinó amb sang d’enemics,amb greix de guerrers.L’arc de Jonatanno es feia mai enrere!L’espasa de Saülno tornava mai de buit!
23. Saül i Jonatan, amables, encisadors,inseparables en la vida i en la mort,més ràpids que les àguiles,més valents que els lleons!
24. Noies d’Israel, ploreu per Saül,que us engalanavaamb porpra i robes finesi us guarnia d’or les vestidures.
25. Com han caigut els guerrers arditsenmig de la batalla!Jonatan jeu mort a les altures.
26. Quin dolor sento per tu,germà meu, Jonatan,tant com m’encisaves!El teu amor m’era més meravellósque l’amor de les dones.
27. Com han caigut els guerrers ardits!S’han esvaït les seves armadures.»