17. Tenia trenta-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei vuit anys a Jerusalem.
18. Joram es va portar com els reis d’Israel, tal com s’havia comportat la casa d’Acab, perquè era casat amb una filla d’ell. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament.
19. Però el Senyor no volgué destruir Judà, en consideració al seu servent David, perquè li havia promès que concediria a ell i als seus descendents de tenir sempre una llàntia encesa a la seva presència.
20. En temps de Joram, els edomites es van rebel·lar contra la dominació de Judà i van proclamar un rei.
21. Joram va passar la frontera de Seïr amb tots els seus carros de guerra. En plena nit, el rei i els oficials dels carros hagueren de travessar entre els edomites, que els tenien encerclats, i l’exèrcit va fugir a la desbandada.
22. Així fou com Edom va independitzar-se de Judà fins al dia d’avui.En aquell temps també es va independitzar Libnà.
23. La resta de la història de Joram, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà.
24. Joram va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat amb ells a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Ahazià.
25. L’any dotzè del regnat de Jehoram, fill d’Acab, rei d’Israel, Ahazià, fill de Joram, començà a ser rei de Judà.
26. Ahazià tenia vint-i-dos anys quan començà a regnar. Va ser rei un any a Jerusalem. La seva mare es deia Atalia i era descendent d’Omrí, rei d’Israel.