1. Eliseu va respondre:– Escolteu la paraula del Senyor: “Això us anuncia el Senyor: Demà a aquesta hora en el mercat de la porta de Samaria una mesura de farina costarà un sicle, i dues mesures d’ordi, també un sicle.”
2. L’oficial sobre el braç del qual el rei es recolzava, va replicar a l’home de Déu:– Ni que el Senyor obrís les comportes del cel, com pot succeir això que dius?Eliseu li va respondre:– Ho veuràs amb els teus propis ulls, però no en menjaràs.
3. Fora de la porta de la ciutat hi havia quatre leprosos, que es van dir:– Per què ens hem de quedar aquí esperant la mort?
4. Si decidim d’entrar a la ciutat, amb la fam que hi ha, ens hi morirem, i si ens quedem aquí fora, també morirem. Passem-nos al campament dels arameus: si ens perdonen la vida, viurem, i si ens maten, que ens matin.
5. Al capvespre se’n van anar, doncs, al campament dels arameus. El van recórrer tot, i no hi havia ningú.
6. El Senyor havia fet que en el campament se sentís un gran estrèpit de carros i cavalls, la remor d’un gran exèrcit. I els arameus s’havien dit: «El rei d’Israel ha pagat als reis dels hitites i dels egipcis perquè ens ataquin!»
7. Aquell vespre mateix, els arameus havien fugit, abandonant les tendes, els cavalls, els ases i tot el campament; havien fugit pensant només a salvar la vida.
8. Així, doncs, els leprosos van recórrer tot el campament, entraren en una de les tendes i van menjar i beure. Després se’n van endur plata, or i vestits i anaren a amagar-ho. Tot seguit van entrar en una altra tenda, se’n van endur més coses i també anaren a amagar-les.
9. Llavors es van dir:– No està bé això que fem. Avui és un dia de bones noves. Si no dèiem res i esperàvem que claregés, ens tocaria de pagar la nostra culpa. Anem, arribem-nos a la ciutat i fem saber la notícia al palau del rei.
10. Van arribar, van cridar els guardes de la porta de la ciutat i els van comunicar la nova:– Hem entrat al campament dels arameus i no hi havia ningú ni s’hi sentia cap veu humana. Només hi havia cavalls i ases lligats, i tendes intactes.
11. Els sentinelles van cridar els de dins per portar la notícia al rei.
12. Encara era de nit. El rei es va llevar i va dir als seus oficials:– Us explicaré quin pla han maquinat els arameus contra nosaltres. Sabent la fam que passem, han sortit del campament i s’han amagat al defora, tot dient-se: “Quan sortiran, els agafarem vius i entrarem a la ciutat.”