17. Llavors Naaman digué:– Ja que no acceptes cap obsequi meu, permet que faci carregar dues mules amb terra d’aquest país, perquè aquest servent teu no oferirà cap més holocaust o sacrifici a altres déus sinó tan sols al Senyor.
18. Però que el Senyor vulgui perdonar a aquest servent teu una sola cosa: quan el meu sobirà va al temple del seu déu Rimmon per adorar-lo, es recolza en el meu braç, i jo m’he de prosternar amb ell en aquell temple. Quan m’hagi de prosternar en el temple de Rimmon, que el Senyor vulgui perdonar aquest gest al teu servent.
19. Eliseu li va respondre:– Vés-te’n en pau.I se’n va anar. Quan ja era a una certa distància,
20. Guehazí, el servent d’Eliseu, es digué: «El meu senyor ha estat massa indulgent amb Naaman, aquest arameu, quan ha refusat els presents que li portava. Tan cert com viu el Senyor: si l’encalço, encara en podré treure alguna cosa!»
21. I Guehazí es posà a córrer darrere de Naaman. Quan aquest el veié córrer darrere seu, cuità a baixar del carruatge, va anar a trobar-lo i el saludà:– Tot va bé?
22. Ell va respondre:– Tot bé. El meu senyor m’envia a dir-te: “M’acaben d’arribar de les muntanyes d’Efraïm dos joves d’un grup de profetes; dóna’m, si et plau, per a ells tres mil peces de plata i dos vestits nous.”
23. Naaman li va dir:– Digna’t acceptar sis mil peces.Naaman va insistir i va lligar en dos sacs les sis mil peces de plata, va afegir-hi els dos vestits i ho va donar a dos criats perquè ho portessin davant de Guehazí.
24. En arribar a l’Ófel, Guehazí s’ho va quedar tot a casa seva, va fer marxar els dos criats
25. i anà a presentar-se al seu senyor. Eliseu li preguntà:– D’on véns, Guehazí?Ell respongué:– El teu servent no ha anat enlloc.
26. Però Eliseu va replicar:– ¿Et penses que jo no hi era present, quan aquell home ha baixat del carruatge i ha vingut a trobar-te? ¿És aquest el moment d’aplegar diners i vestits, i adquirir oliverars i vinyes, ovelles i vaques, esclaus i esclaves,
27. ara que la lepra de Naaman se t’encomana a tu i a la teva descendència per sempre?I Guehazí va sortir leprós de la presència d’Eliseu, blanc com la neu.