36. Eliseu va cridar Guehazí i li digué:– Fes venir la xunemita.La va cridar, ella va venir, i Eliseu li digué:– Emporta’t el teu fill.
37. Ella va entrar i es va llançar als seus peus, prosternant-se fins a tocar a terra. Després va prendre el seu fill i se’n va anar.
38. Eliseu se’n va tornar a Guilgal. Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes estaven allà asseguts davant d’ell. Eliseu va dir al seu servent:– Prepara l’olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup.
39. Un d’ells, que havia anat al camp a recollir herbes comestibles, havia trobat una mena de parra silvestre i s’havia omplert la falda del mantell de carabassetes bordes. Sense saber què era, en arribar les va tallar a trossets i va tirar-les a l’olla de la minestra.
40. En van servir a aquells homes per menjar; així que tastaren la minestra, cridaren:– Hi ha la mort dintre aquesta olla, home de Déu!I no en podien menjar.
41. Eliseu va ordenar:– Porteu farina.En va tirar a l’olla i digué:– Serveix-ne a tothom i que mengin tranquils.A l’olla ja no hi havia res dolent.
42. Va arribar un home de Baal-Xalixà que portava a l’alforja, per a l’home de Déu, els pans de les primícies: vint pans d’ordi i gra novell. Eliseu va dir al seu servent:– Dóna-ho a la gent i que en mengin.
43. Ell va respondre:– Com vols que reparteixi això entre cent persones?Eliseu va insistir:– Dóna-ho a la gent i que en mengin, perquè això diu el Senyor: “En menjaran i encara en sobrarà.”
44. El servent els ho va repartir, en van menjar i encara va sobrar-ne, tal com el Senyor havia dit.