3. Eliseu li digué:– Vés a manllevar gerres als teus veïns de carrer, tantes gerres buides com puguis.
4. Després torna a casa teva, tanca-t’hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i vés retirant les que estiguin plenes.
5. Ella se’n va anar i es tancà a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella hi anava abocant l’oli.
6. Quan van ser totes plenes, la dona digué a un dels seus fills:– Porta’m una altra gerra.Ell li va respondre:– No en queda cap més.I l’oli parà de rajar.
7. Llavors anà a comunicar-ho a l’home de Déu, i aquest li va dir:– Vés a vendre l’oli, paga el deute, i tu i els teus fills viviu del que quedi.
8. Un dia que Eliseu passava per Xunem, una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar. Des d’aquell dia, cada vegada que passava per allí s’hi quedava a menjar.
9. Ella va dir al seu marit:– Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu.
10. Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquè s’hi pugui retirar sempre que vingui.
11. Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit.
12. Llavors va dir al seu servent Guehazí:– Crida aquesta xunemita.El servent la va fer venir i ella es quedà dreta davant d’ell.
13. Eliseu va dir al servent:– Digues-li: “Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l’exèrcit?”Ella va respondre:– Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble.
14. Però Eliseu insistia:– Què podríem fer per ella?Guehazí va respondre:– Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell.
15. Eliseu va dir:– Crida-la.Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta.