29. Eliseu va dir a Guehazí:– Lliga’t la roba a la cintura, pren el meu bastó i vés a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. Quan hi arribis, posa el meu bastó sobre la cara de l’infant.
30. Però la mare del noi insistia:– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar.Ell, doncs, es va alçar i la va seguir.
31. Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà:– El noi no s’ha despertat.
32. Eliseu va arribar a la casa i trobà el nen mort ajagut en el seu propi llit.
33. Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor.
34. Després s’estirà al llit damunt l’infant i posà la seva boca sobre la d’ell, els seus ulls sobre els d’ell, les seves mans sobre les d’ell, i es quedà estirat al seu damunt, fins que el cos de l’infant s’anà escalfant.
35. Després va caminar d’ací d’allà per la casa, tornà a pujar i va estirar-se una altra vegada damunt l’infant. Llavors el nen va esternudar set vegades i va obrir els ulls.