28. Ella va exclamar:– ¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?
29. Eliseu va dir a Guehazí:– Lliga’t la roba a la cintura, pren el meu bastó i vés a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. Quan hi arribis, posa el meu bastó sobre la cara de l’infant.
30. Però la mare del noi insistia:– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar.Ell, doncs, es va alçar i la va seguir.
31. Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà:– El noi no s’ha despertat.
32. Eliseu va arribar a la casa i trobà el nen mort ajagut en el seu propi llit.
33. Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor.
34. Després s’estirà al llit damunt l’infant i posà la seva boca sobre la d’ell, els seus ulls sobre els d’ell, les seves mans sobre les d’ell, i es quedà estirat al seu damunt, fins que el cos de l’infant s’anà escalfant.
35. Després va caminar d’ací d’allà per la casa, tornà a pujar i va estirar-se una altra vegada damunt l’infant. Llavors el nen va esternudar set vegades i va obrir els ulls.
36. Eliseu va cridar Guehazí i li digué:– Fes venir la xunemita.La va cridar, ella va venir, i Eliseu li digué:– Emporta’t el teu fill.
37. Ella va entrar i es va llançar als seus peus, prosternant-se fins a tocar a terra. Després va prendre el seu fill i se’n va anar.
38. Eliseu se’n va tornar a Guilgal. Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes estaven allà asseguts davant d’ell. Eliseu va dir al seu servent:– Prepara l’olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup.
39. Un d’ells, que havia anat al camp a recollir herbes comestibles, havia trobat una mena de parra silvestre i s’havia omplert la falda del mantell de carabassetes bordes. Sense saber què era, en arribar les va tallar a trossets i va tirar-les a l’olla de la minestra.
40. En van servir a aquells homes per menjar; així que tastaren la minestra, cridaren:– Hi ha la mort dintre aquesta olla, home de Déu!I no en podien menjar.
41. Eliseu va ordenar:– Porteu farina.En va tirar a l’olla i digué:– Serveix-ne a tothom i que mengin tranquils.A l’olla ja no hi havia res dolent.
42. Va arribar un home de Baal-Xalixà que portava a l’alforja, per a l’home de Déu, els pans de les primícies: vint pans d’ordi i gra novell. Eliseu va dir al seu servent:– Dóna-ho a la gent i que en mengin.
43. Ell va respondre:– Com vols que reparteixi això entre cent persones?Eliseu va insistir:– Dóna-ho a la gent i que en mengin, perquè això diu el Senyor: “En menjaran i encara en sobrarà.”
44. El servent els ho va repartir, en van menjar i encara va sobrar-ne, tal com el Senyor havia dit.