22. Després va cridar el seu marit i li digué:– Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno.
23. Ell va replicar:– Per què has d’anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte.Ella simplement va contestar:– Adéu!
24. La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat:– Guia i no t’aturis fins que no t’ho digui.
25. Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí:– Mira, és aquella xunemita.
26. Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?”Ella va respondre:– Tots bé.
27. Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir:– Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat.
28. Ella va exclamar:– ¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?
29. Eliseu va dir a Guehazí:– Lliga’t la roba a la cintura, pren el meu bastó i vés a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. Quan hi arribis, posa el meu bastó sobre la cara de l’infant.
30. Però la mare del noi insistia:– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar.Ell, doncs, es va alçar i la va seguir.
31. Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà:– El noi no s’ha despertat.