18. El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors,
19. va exclamar:– Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap!El pare va dir a un criat seu:– Porta’l a la seva mare.
20. El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir.
21. Llavors ella pujà a ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir.
22. Després va cridar el seu marit i li digué:– Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno.
23. Ell va replicar:– Per què has d’anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte.Ella simplement va contestar:– Adéu!
24. La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat:– Guia i no t’aturis fins que no t’ho digui.
25. Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí:– Mira, és aquella xunemita.
26. Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?”Ella va respondre:– Tots bé.
27. Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir:– Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat.