13. Eliseu va dir al servent:– Digues-li: “Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l’exèrcit?”Ella va respondre:– Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble.
14. Però Eliseu insistia:– Què podríem fer per ella?Guehazí va respondre:– Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell.
15. Eliseu va dir:– Crida-la.Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta.
16. Eliseu li digué:– L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.Ella va respondre:– Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa!
17. Ella, però, va quedar embarassada i l’any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat.
18. El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors,
19. va exclamar:– Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap!El pare va dir a un criat seu:– Porta’l a la seva mare.
20. El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir.
21. Llavors ella pujà a ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir.
22. Després va cridar el seu marit i li digué:– Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno.
23. Ell va replicar:– Per què has d’anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte.Ella simplement va contestar:– Adéu!
24. La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat:– Guia i no t’aturis fins que no t’ho digui.
25. Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí:– Mira, és aquella xunemita.
26. Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?”Ella va respondre:– Tots bé.
27. Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir:– Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat.
28. Ella va exclamar:– ¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?
29. Eliseu va dir a Guehazí:– Lliga’t la roba a la cintura, pren el meu bastó i vés a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. Quan hi arribis, posa el meu bastó sobre la cara de l’infant.
30. Però la mare del noi insistia:– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar.Ell, doncs, es va alçar i la va seguir.
31. Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà:– El noi no s’ha despertat.