11. Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit.
12. Llavors va dir al seu servent Guehazí:– Crida aquesta xunemita.El servent la va fer venir i ella es quedà dreta davant d’ell.
13. Eliseu va dir al servent:– Digues-li: “Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l’exèrcit?”Ella va respondre:– Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble.
14. Però Eliseu insistia:– Què podríem fer per ella?Guehazí va respondre:– Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell.
15. Eliseu va dir:– Crida-la.Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta.
16. Eliseu li digué:– L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.Ella va respondre:– Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa!
17. Ella, però, va quedar embarassada i l’any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat.
18. El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors,
19. va exclamar:– Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap!El pare va dir a un criat seu:– Porta’l a la seva mare.
20. El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir.
21. Llavors ella pujà a ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir.