10. El rei d’Israel va exclamar:– Segur que el Senyor ha posat en peu de guerra aquests tres reis per deixar-los en mans dels moabites!
11. Josafat va demanar:– No hi ha aquí cap profeta del Senyor per a poder consultar el Senyor per mitjà d’ell?Un dels oficials del rei d’Israel va respondre:– Aquí hi ha Eliseu, fill de Xafat, el qui tirava l’aigua a les mans d’Elies.
12. Josafat va afegir:– La paraula del Senyor és amb ell.Llavors el rei d’Israel, amb Josafat i el rei d’Edom, van baixar a trobar-lo.
13. Eliseu va dir al rei d’Israel:– Deixa’m estar! Vés a trobar els profetes del teu pare i de la teva mare!El rei d’Israel va replicar:– De cap manera! Segur que el Senyor ha posat en peu de guerra aquests tres reis per deixar-los en mans dels moabites!
14. Eliseu va respondre:– Per la vida del Senyor de l’univers, de qui sóc servent, et juro que si no fos per respecte a Josafat, rei de Judà, no faria cas de tu ni et miraria.
15. Ara porteu-me un músic.Mentre el músic tocava, la mà del Senyor s’apoderà d’Eliseu,
16. que exclamà:– Això diu el Senyor: “Ja podeu cavar fosses i més fosses en aquesta vall.”
17. Perquè això diu el Senyor: “No sentireu vent ni notareu pluja, però aquesta vall s’omplirà d’aigua i en podreu beure vosaltres, els vostres ramats i les vostres bèsties de càrrega.”
18. I això encara serà poc per al Senyor: també farà caure els moabites a les vostres mans.
19. Arrasareu totes les ciutats fortificades i les millors de les altres ciutats, tallareu tots els arbres fruiters, cegareu tots els pous i cobrireu de pedres tots els bons camps de conreu.
20. L’endemà al matí, a l’hora de l’ofrena, començà a venir aigua del cantó d’Edom i la terra es va inundar.
21. Entretant, tots els moabites s’havien assabentat que aquells reis pujaven a atacar-los, i tots havien estat mobilitzats, des dels qui tenien edat d’empunyar les armes fins als més grans, i s’havien apostat a la frontera.