23. Quan tots els oficials de l’exèrcit i els seus homes van saber que el rei de Babilònia havia posat Guedalià com a governador, l’anaren a trobar amb els seus homes a Mispà: eren Ixmael, fill de Netanià, Johanan, fill de Caréah, Seraià, fill de Tanhúmet, de Netofà, i Jaazaniahu, fill del maacatita.
24. Guedalià els va fer, a ells i als seus homes, aquest solemne jurament:– No tingueu por dels oficials dels caldeus. Quedeu-vos al país, sotmeteu-vos al rei de Babilònia, i tot us anirà bé.
25. Però, el mes setè, Ixmael, fill de Netanià, fill d’Elixamà, que era de llinatge reial, va arribar amb deu homes i van matar Guedalià i els jueus i els caldeus que eren amb ell a Mispà.
26. Després d’això, tot el poble, des del més petit fins al més gran, amb els oficials de l’exèrcit, se’n van anar a Egipte, per por dels caldeus.
27. Al cap de trenta-set anys d’haver estat deportat Jeconies, rei de Judà, Evil-Merodac, rei de Babilònia, el va indultar i el va treure de la presó el dia vint-i-set del mes dotzè de l’any que començava a regnar.
28. Va parlar-li amistosament i li assignà un setial més elevat que el dels altres reis que vivien a la cort de Babilònia.
29. Li va fer treure els vestits de presoner i sempre més, durant tota la vida, Jeconies va menjar a la taula del rei.
30. El rei de Babilònia li va procurar el manteniment diari tota la resta de la seva vida.