3. Era per ordre del Senyor que a Judà li succeïa això: el Senyor el volia treure lluny de la seva presència per causa dels pecats de Manassès, per tot el que havia fet
4. i sobretot per la sang innocent que havia vessat fins a omplir-ne Jerusalem. Per això el Senyor no va voler perdonar.
5. La resta de la història de Joiaquim, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà.
6. Joiaquim va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Jeconies.
7. El rei d’Egipte no va emprendre cap més campanya fora del seu territori, perquè el rei de Babilònia havia conquerit totes les antigues possessions del rei d’Egipte, des del torrent d’Egipte fins al riu Eufrates.
8. Jeconies tenia divuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Nehuixtà i era filla d’Elnatan, de Jerusalem.
9. Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet el seu pare.
10. En aquell temps, els homes de Nabucodonosor van atacar Jerusalem i la van assetjar, però la ciutat va resistir el setge.
11. Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar a la ciutat mentre els seus homes l’assetjaven,
12. i llavors Jeconies, rei de Judà, es va rendir al rei de Babilònia amb la seva mare, els seus servidors, els seus oficials i els seus alts funcionaris. Era l’any vuitè del regnat del rei de Babilònia. Aquest el va fer presoner.