9. Però els sacerdots dels recintes sagrats no podien oficiar a l’altar del Senyor, a Jerusalem, si bé, com els sacerdots de Jerusalem, podien alimentar-se dels pans sense llevat.
10. Josies també va profanar el Tófet, a la vall de Benhinnom, perquè mai més ningú no hi cremés en sacrifici el seu fill o la seva filla en honor de Moloc.
11. Va treure els cavalls que els reis de Judà havien posat en honor del sol a l’entrada del temple del Senyor, en els annexos prop de l’estança de l’eunuc Netan-Mèlec, i va cremar els carros del sol.
12. El rei va enderrocar els altars que els reis de Judà havien erigit al terrat de la cambra alta d’Acaz, i els altars que Manassès havia construït en els dos atris del temple del Senyor, i en llençà la pols al torrent de Cedró.
13. El rei va profanar també els recintes sagrats que hi havia al davant de Jerusalem, al sud de la muntanya de les Oliveres: Salomó, rei d’Israel, els havia construït en honor d’Astarte, de Quemoix i de Milcom, ídols abominables dels sidonis, dels moabites i dels ammonites.
14. Va trossejar els pilars sagrats d’aquests recintes, va tallar els bosquets sagrats i va omplir d’ossos humans el lloc que ocupaven.
15. El mateix va fer amb l’altar de Betel i amb el recinte sagrat que Jeroboam, fill de Nebat, hi havia construït per fer pecar Israel: va enderrocar aquell altar i tot el recinte i va cremar-lo juntament amb el seu bosquet sagrat. Tot ho va reduir a cendres.
16. Després Josies es va adonar dels sepulcres que hi havia allà, escampats per la muntanya, va fer-ne treure els ossos, va cremar-los a l’altar i així va profanar-lo. Llavors es va complir la paraula del Senyor que havia proclamat un home de Déu mentre Jeroboam era en aquell altar el dia de la seva dedicació. Josies va veure encara el sepulcre de l’home de Déu que havia anunciat el que ell ara feia,
17. i va preguntar:– Què és aquell monument?La gent de la ciutat li respongué:– És el sepulcre de l’home de Déu que va venir de Judà per anunciar tot això que tu acabes de fer contra l’altar de Betel.
18. Ell va dir:– Deixeu-lo! Que ningú no toqui els seus ossos!I van respectar els seus ossos, com també els ossos del profeta que havia vingut de Samaria.
19. Josies va suprimir també tots els santuaris dels recintes sagrats de les poblacions de Samaria, que els reis d’Israel havien construït irritant així el Senyor. Amb tots va fer tal com havia fet amb el de Betel.
20. Va degollar sobre aquells altars tots els sacerdots d’aquells recintes sagrats i va cremar-hi ossos humans. Després se’n tornà a Jerusalem.
21. Llavors el rei va donar aquesta ordre a tot el poble:– Celebreu la Pasqua en honor del Senyor, el vostre Déu, tal com es troba prescrit en aquest Llibre de l’aliança.
22. Mai no s’havia celebrat la Pasqua d’aquella manera des de l’època dels jutges que havien governat Israel, ni en tot el temps dels reis d’Israel i dels reis de Judà.
23. Va ser tan sols l’any divuit del regnat del rei Josies que es va celebrar a Jerusalem una Pasqua com aquella en honor del Senyor.
24. Josies també va fer desaparèixer els nigromants, els endevins, els ídols domèstics, els ídols repugnants i totes les abominacions que es veien al país de Judà i a Jerusalem: així esperava que es complirien les paraules de la Llei escrites en el llibre que el sacerdot Hilquià havia trobat al temple del Senyor.