29. En el seu temps, el faraó Necó, rei d’Egipte, va anar en direcció al riu Eufrates a combatre al costat del rei d’Assíria. El rei Josies li va sortir al pas, però el faraó, així que entaularen batalla, el va matar.
30. Els seus homes van emportar-se el cadàver en carro des de Meguidó, el dugueren a Jerusalem i van enterrar-lo en el seu sepulcre. La gent del poble va prendre Joahaz, fill de Josies, el va ungir i el proclamà rei per a succeir el seu pare.
31. Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu; havia nascut a Libnà.
32. Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havien fet els seus avantpassats.
33. El faraó Necó el va empresonar a Riblà, al país d’Hamat, perquè no regnés a Jerusalem, i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d’or.
34. Després el faraó Necó va fer rei Eliaquim, fill de Josies, perquè succeís el seu pare, i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant a Joahaz, Necó se’l va endur, el portà a Egipte i allà va morir.
35. Joiaquim va pagar la plata i l’or al faraó, però hagué de gravar la gent del poble amb un impost, segons els mitjans de cadascú, per a poder satisfer la quantitat exigida pel faraó Necó.
36. Joiaquim tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Zebudà i era filla de Pedaià, de Rumà.
37. Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havien fet els seus avantpassats.