20. Va degollar sobre aquells altars tots els sacerdots d’aquells recintes sagrats i va cremar-hi ossos humans. Després se’n tornà a Jerusalem.
21. Llavors el rei va donar aquesta ordre a tot el poble:– Celebreu la Pasqua en honor del Senyor, el vostre Déu, tal com es troba prescrit en aquest Llibre de l’aliança.
22. Mai no s’havia celebrat la Pasqua d’aquella manera des de l’època dels jutges que havien governat Israel, ni en tot el temps dels reis d’Israel i dels reis de Judà.
23. Va ser tan sols l’any divuit del regnat del rei Josies que es va celebrar a Jerusalem una Pasqua com aquella en honor del Senyor.
24. Josies també va fer desaparèixer els nigromants, els endevins, els ídols domèstics, els ídols repugnants i totes les abominacions que es veien al país de Judà i a Jerusalem: així esperava que es complirien les paraules de la Llei escrites en el llibre que el sacerdot Hilquià havia trobat al temple del Senyor.
25. Mai no hi havia hagut abans de Josies un rei que s’hagués convertit com ell al Senyor: amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces, tal com diu la Llei de Moisès; i després d’ell tampoc no n’hi va haver cap d’igual.
26. Així i tot, el Senyor no es va desdir de la seva gran indignació amb què s’havia encès contra Judà, a causa de tots els pecats amb què Manassès l’havia irritat.
27. El Senyor digué:– El regne de Judà, també el trauré del meu davant, tal com en vaig treure el d’Israel. Rebutjaré Jerusalem, aquesta ciutat que jo havia escollit, i el temple, del qual jo havia dit que portaria el meu nom.
28. La resta de la història de Josies, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà.
29. En el seu temps, el faraó Necó, rei d’Egipte, va anar en direcció al riu Eufrates a combatre al costat del rei d’Assíria. El rei Josies li va sortir al pas, però el faraó, així que entaularen batalla, el va matar.