8. Mai més no deixaré que els peus del poble d’Israel vagin errants lluny d’aquesta terra que vaig donar als seus pares, a condició que siguin promptes a complir tot allò que els he manat, tota la Llei que el meu servent Moisès els va donar.»
9. Ells, però, no van fer cas d’aquelles paraules. Manassès els va esgarriar tant, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els seus avantpassats israelites.
10. Llavors el Senyor va dir per boca dels seus servents, els profetes:
11. – Ja que Manassès, rei de Judà, ha comès aquestes abominacions i s’ha portat pitjor que no ho havien fet abans d’ell els amorreus, i, a més, amb els seus ídols repugnants ha fet pecar tot Judà,
12. això us anuncio jo, el Senyor, Déu d’Israel: “Faré caure sobre Jerusalem i sobre Judà una calamitat tan gran, que tothom qui ho senti en quedarà esbalaït.
13. Amidaré Jerusalem amb la mateixa corda de Samaria i del llinatge d’Acab: l’esbandiré com qui esbandeix un plat, del dret i del revés.
14. Abandonaré la resta de la meva heretat i posaré Jerusalem en mans de tots els seus enemics, que l’espoliaran i la saquejaran,
15. perquè m’han ofès amb el seu mal comportament i no han parat d’irritar-me des del dia que els seus pares van sortir d’Egipte fins al dia d’avui.”
16. Manassès va vessar tanta sang innocent, que tot Jerusalem n’anava plena d’un cap a l’altre. I això sense parlar dels pecats que feia cometre a Judà perquè ofenguessin el Senyor amb el seu mal comportament.
17. La resta de la història de Manassès, tot el que va fer, els pecats que va cometre, tot consta en la Crònica dels reis de Judà.
18. Manassès va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat en el jardí del seu palau, el jardí d’Uzà. El va succeir el seu fill Amon.
19. Amon tenia vint-i-dos anys quan començà a ser rei. Va regnar dos anys a Jerusalem. La seva mare es deia Meixul·lèmet i era filla d’Harús, de Jotbà.