7. L’ídol que havia fet per al bosquet sagrat, el va instal·lar al temple, tot i que el Senyor havia dit a David i al seu fill Salomó: «Faré que aquest temple i Jerusalem portin el meu nom per sempre, ja que he escollit aquesta ciutat d’entre totes les tribus d’Israel.
8. Mai més no deixaré que els peus del poble d’Israel vagin errants lluny d’aquesta terra que vaig donar als seus pares, a condició que siguin promptes a complir tot allò que els he manat, tota la Llei que el meu servent Moisès els va donar.»
9. Ells, però, no van fer cas d’aquelles paraules. Manassès els va esgarriar tant, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els seus avantpassats israelites.
10. Llavors el Senyor va dir per boca dels seus servents, els profetes:
11. – Ja que Manassès, rei de Judà, ha comès aquestes abominacions i s’ha portat pitjor que no ho havien fet abans d’ell els amorreus, i, a més, amb els seus ídols repugnants ha fet pecar tot Judà,
12. això us anuncio jo, el Senyor, Déu d’Israel: “Faré caure sobre Jerusalem i sobre Judà una calamitat tan gran, que tothom qui ho senti en quedarà esbalaït.
13. Amidaré Jerusalem amb la mateixa corda de Samaria i del llinatge d’Acab: l’esbandiré com qui esbandeix un plat, del dret i del revés.
14. Abandonaré la resta de la meva heretat i posaré Jerusalem en mans de tots els seus enemics, que l’espoliaran i la saquejaran,
15. perquè m’han ofès amb el seu mal comportament i no han parat d’irritar-me des del dia que els seus pares van sortir d’Egipte fins al dia d’avui.”