15. perquè m’han ofès amb el seu mal comportament i no han parat d’irritar-me des del dia que els seus pares van sortir d’Egipte fins al dia d’avui.”
16. Manassès va vessar tanta sang innocent, que tot Jerusalem n’anava plena d’un cap a l’altre. I això sense parlar dels pecats que feia cometre a Judà perquè ofenguessin el Senyor amb el seu mal comportament.
17. La resta de la història de Manassès, tot el que va fer, els pecats que va cometre, tot consta en la Crònica dels reis de Judà.
18. Manassès va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat en el jardí del seu palau, el jardí d’Uzà. El va succeir el seu fill Amon.
19. Amon tenia vint-i-dos anys quan començà a ser rei. Va regnar dos anys a Jerusalem. La seva mare es deia Meixul·lèmet i era filla d’Harús, de Jotbà.
20. Ofenia el Senyor amb el seu mal comportament, tal com havia fet el seu pare Manassès.
21. Va seguir en tot el mal camí del seu pare, donava culte als ídols repugnants que el seu pare havia adorat, i es prosternava davant d’ells.
22. Va abandonar el Senyor, Déu dels seus pares, en comptes de seguir el seu camí.
23. Els oficials d’Amon van conspirar contra ell i el van matar en el seu palau.
24. Però la gent del poble va matar tots els qui havien conspirat contra el rei Amon i van proclamar rei el seu fill Josies.
25. La resta de la història d’Amon consta en la Crònica dels reis de Judà.