27. L’ajudant de camp els va respondre:– ¿Et penses que el meu senyor m’ha enviat a dir això només a tu i al teu rei? Parlo sobretot a tota aquesta gent asseguda a la muralla, que, com vosaltres, es veurà obligada a menjar-se els excrements i a beure’s els orins.
28. Llavors l’ajudant de camp, ben dret, va cridar fort en hebreu:– Escolteu el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria:
29. “Això us diu el rei: No us deixeu enganyar per Ezequies; ell no us podrà pas alliberar de les meves mans.
30. No us deixeu convèncer per Ezequies quan us diu: ‘Confieu en el Senyor, segur que ell ens salvarà i no deixarà caure aquesta ciutat en mans del rei d’Assíria.’
31. No us l’escolteu! Això us diu el rei d’Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cada un de vosaltres podrà menjar els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beure l’aigua de la seva cisterna,
32. fins que jo vindré per portar-vos a un país com el vostre, un país de blat i de vi, de pa i de vinyes, un país d’oliverars, d’oli i de mel. Així salvareu la vida i no morireu. No feu cas d’Ezequies, que us enganya dient: ‘El Senyor ens salvarà!’
33. Per ventura els déus de cap altra nació han pogut alliberar, cada un el seu propi país, de les mans del rei d’Assíria?
34. On són els déus d’Hamat i d’Arpad? I els de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà? Qui ha pogut alliberar Samaria de les meves mans?
35. Si mai cap déu d’aquests països no ha alliberat el seu propi país, per què el Senyor hauria de salvar Jerusalem?”
36. El poble va callar i no li va tornar contesta, perquè el rei Ezequies havia ordenat que no li responguessin.
37. Llavors el cap del palau reial, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, el canceller Xebnà i el cronista Joah, fill d’Assaf, es van presentar al rei Ezequies amb els vestits esquinçats i li comunicaren el que havia dit l’ajudant de camp assiri.