24. Però, com podries fer recular un de sol dels oficials inferiors del meu senyor, tu que et refies dels carros egipcis i dels guerrers que hi munten?
25. A més, ¿et penses que he vingut a atacar aquest indret i a devastar-lo sense el consentiment del Senyor? És ell mateix qui m’ha dit que l’ataqués i el devastés!”
26. Llavors Eliaquim, fill d’Hilquiahu, amb Xebnà i Joah, van dir a l’ajudant de camp assiri:– Parla’ns, si et plau, en arameu, que nosaltres també l’entenem. No ens parlis en hebreu, perquè la gent que hi ha a les muralles ho sent tot.
27. L’ajudant de camp els va respondre:– ¿Et penses que el meu senyor m’ha enviat a dir això només a tu i al teu rei? Parlo sobretot a tota aquesta gent asseguda a la muralla, que, com vosaltres, es veurà obligada a menjar-se els excrements i a beure’s els orins.
28. Llavors l’ajudant de camp, ben dret, va cridar fort en hebreu:– Escolteu el missatge del Gran Rei, el rei d’Assíria:
29. “Això us diu el rei: No us deixeu enganyar per Ezequies; ell no us podrà pas alliberar de les meves mans.
30. No us deixeu convèncer per Ezequies quan us diu: ‘Confieu en el Senyor, segur que ell ens salvarà i no deixarà caure aquesta ciutat en mans del rei d’Assíria.’
31. No us l’escolteu! Això us diu el rei d’Assíria: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cada un de vosaltres podrà menjar els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beure l’aigua de la seva cisterna,
32. fins que jo vindré per portar-vos a un país com el vostre, un país de blat i de vi, de pa i de vinyes, un país d’oliverars, d’oli i de mel. Així salvareu la vida i no morireu. No feu cas d’Ezequies, que us enganya dient: ‘El Senyor ens salvarà!’