31. els d’Avà, un Nibhaz i un Tartac, i els de Sefarvaim cremaven en sacrifici els seus fills en honor d’Adrammèlec i d’Anammèlec, els déus de Sefarvaim.
32. Però tots veneraven també el Senyor i van posar en els recintes sagrats sacerdots trets del poble baix, sacerdots que oficiaven en aquells santuaris.
33. Venera-ven, doncs, el Senyor i alhora donaven culte als seus déus, d’acord amb la religió de les nacions d’on els havien fet venir.
34. Fins al dia d’avui continuen obrant així, segons les seves antigues pràctiques. No veneren realment el Senyor, no viuen d’acord amb els decrets i costums que ara també són seus ni segons la Llei i els manaments que el Senyor va donar als fills de Jacob, a qui va posar el nom d’Israel.
35. El Senyor havia pactat amb ells una aliança i els havia donat aquest manament: «No venereu altres déus, no els adoreu, no els doneu culte ni els oferiu sacrificis.
36. Venereu-me i adoreu-me tan sols a mi, el Senyor, que us vaig treure del país d’Egipte amb gran força i amb braç poderós. Només a mi m’heu de venerar, adorar i oferir sacrificis.
37. Els decrets i costums, la Llei i els manaments que us he donat per escrit, mireu de practicar-los cada dia. No reverencieu altres déus.
38. No oblideu l’aliança que vaig pactar amb vosaltres i no reverencieu cap més déu.
39. Reverencieu-me tan sols a mi, el Senyor, el vostre Déu, i jo us alliberaré de tots els vostres enemics.»