26. El rei d’Assíria en va ser informat:– La gent que has deportat i instal·lat a les poblacions de Samaria no saben com han de donar culte al déu del país. Aquest déu ha enviat contra ells uns lleons que els maten per-què desconeixen com li han de donar culte.
27. Llavors el rei d’Assíria va ordenar:– Feu-hi anar un dels sacerdots que han estat deportats. Que vagi a viure amb ells per ensenyar-los com han de donar culte al déu del país.
28. Un dels sacerdots deportats de Samaria anà a establir-se a Betel i els ensenyava com calia donar culte al Senyor.
29. Però cada una d’aquelles nacions es va fer a més el seu déu, i els van instal·lar en els temples que hi havia dins els recintes sagrats construïts pels samaritans. Cada nació ho va fer a la població on vivia.
30. Així, la gent de Babilònia es van fer un Sucot-Benot; la gent de Cut, un Nergal; la gent d’Hamat, un Aiximà;
31. els d’Avà, un Nibhaz i un Tartac, i els de Sefarvaim cremaven en sacrifici els seus fills en honor d’Adrammèlec i d’Anammèlec, els déus de Sefarvaim.
32. Però tots veneraven també el Senyor i van posar en els recintes sagrats sacerdots trets del poble baix, sacerdots que oficiaven en aquells santuaris.
33. Venera-ven, doncs, el Senyor i alhora donaven culte als seus déus, d’acord amb la religió de les nacions d’on els havien fet venir.
34. Fins al dia d’avui continuen obrant així, segons les seves antigues pràctiques. No veneren realment el Senyor, no viuen d’acord amb els decrets i costums que ara també són seus ni segons la Llei i els manaments que el Senyor va donar als fills de Jacob, a qui va posar el nom d’Israel.