26. El rei d’Assíria en va ser informat:– La gent que has deportat i instal·lat a les poblacions de Samaria no saben com han de donar culte al déu del país. Aquest déu ha enviat contra ells uns lleons que els maten per-què desconeixen com li han de donar culte.
27. Llavors el rei d’Assíria va ordenar:– Feu-hi anar un dels sacerdots que han estat deportats. Que vagi a viure amb ells per ensenyar-los com han de donar culte al déu del país.
28. Un dels sacerdots deportats de Samaria anà a establir-se a Betel i els ensenyava com calia donar culte al Senyor.
29. Però cada una d’aquelles nacions es va fer a més el seu déu, i els van instal·lar en els temples que hi havia dins els recintes sagrats construïts pels samaritans. Cada nació ho va fer a la població on vivia.
30. Així, la gent de Babilònia es van fer un Sucot-Benot; la gent de Cut, un Nergal; la gent d’Hamat, un Aiximà;
31. els d’Avà, un Nibhaz i un Tartac, i els de Sefarvaim cremaven en sacrifici els seus fills en honor d’Adrammèlec i d’Anammèlec, els déus de Sefarvaim.
32. Però tots veneraven també el Senyor i van posar en els recintes sagrats sacerdots trets del poble baix, sacerdots que oficiaven en aquells santuaris.
33. Venera-ven, doncs, el Senyor i alhora donaven culte als seus déus, d’acord amb la religió de les nacions d’on els havien fet venir.