18. Per això el Senyor es va indignar molt contra els d’Israel i els allunyà del seu davant. Va quedar només la tribu de Judà.
19. Però tampoc els de Judà no observaven els preceptes del Senyor, el seu Déu, sinó que van adoptar els costums que Israel havia introduït.
20. Per això el Senyor va rebutjar tota la descendència d’Israel, els va afligir, els va fer caure en poder de saquejadors i, finalment, els allunyà de la seva presència.
21. El Senyor havia arrencat els d’Israel del reialme de David, i ells havien fet rei Jeroboam, fill de Nebat. Jeroboam havia apartat Israel del Senyor i li havia fet cometre un gran pecat.
22. Els israelites van continuar fent els pecats que Jeroboam havia comès; no se’n van apartar,
23. fins que el Senyor els allunyà del seu davant, tal com havia anunciat per boca dels seus servents, els profetes. Per això Israel va ser deportat a Assíria, lluny de la seva terra, fins al dia d’avui.
24. El rei d’Assíria va fer venir gent de Babilònia, de Cut, d’Avà, d’Hamat i de Sefarvaim i els establí a les poblacions de Samaria, en lloc dels israelites. Van prendre possessió de Samaria i habitaven a les poblacions del voltant.
25. Com que al principi de viure-hi no donaven culte al Senyor, el Senyor els enviava lleons que en mataven molts.
26. El rei d’Assíria en va ser informat:– La gent que has deportat i instal·lat a les poblacions de Samaria no saben com han de donar culte al déu del país. Aquest déu ha enviat contra ells uns lleons que els maten per-què desconeixen com li han de donar culte.
27. Llavors el rei d’Assíria va ordenar:– Feu-hi anar un dels sacerdots que han estat deportats. Que vagi a viure amb ells per ensenyar-los com han de donar culte al déu del país.
28. Un dels sacerdots deportats de Samaria anà a establir-se a Betel i els ensenyava com calia donar culte al Senyor.
29. Però cada una d’aquelles nacions es va fer a més el seu déu, i els van instal·lar en els temples que hi havia dins els recintes sagrats construïts pels samaritans. Cada nació ho va fer a la població on vivia.
30. Així, la gent de Babilònia es van fer un Sucot-Benot; la gent de Cut, un Nergal; la gent d’Hamat, un Aiximà;
31. els d’Avà, un Nibhaz i un Tartac, i els de Sefarvaim cremaven en sacrifici els seus fills en honor d’Adrammèlec i d’Anammèlec, els déus de Sefarvaim.