10. Havien plantat pilars i bosquets sagrats en tots els turons prominents i sota de tots els arbres frondosos.
11. Cremaven víctimes i ofrenes en tots els recintes sagrats, tal com feien les nacions que el Senyor havia expulsat del seu davant, i cometien accions que l’irritaven.
12. Donaven culte als ídols repugnants, tot i que el Senyor els havia dit que no ho fessin.
13. El Senyor advertia Israel i Judà per boca de tots els seus profetes i de tots els vidents, dient-los: «Convertiu-vos del vostre mal comportament, observeu els meus preceptes i els meus decrets, d’acord amb la Llei que vaig donar als vostres pares i que us he transmès per mitjà dels meus servents els profetes.»
14. Però ells no escoltaven, sinó que s’endurien encara més, tal com s’havien endurit els seus pares, que no havien cregut en el Senyor, el seu Déu.
15. Van menysprear els seus decrets i l’aliança pactada amb els seus pares, i les amenaces que el Senyor els havia adreçat. Van anar al darrere d’ídols que són no res, i ells també es van tornar no res. Van imitar les nacions veïnes, quan el Senyor els havia manat que no actuessin mai com elles.
16. Van abandonar tots els preceptes del Senyor, el seu Déu, i es van fer dos vedells de fosa. Van plantar bosquets sagrats, van adorar tot l’estol dels astres i donaven culte a Baal.
17. Cremaven en sacrifici els seus fills i les seves filles, practicaven les arts d’endevinar i la màgia, i s’havien donat del tot a ofendre i a irritar el Senyor amb el seu mal comportament.
18. Per això el Senyor es va indignar molt contra els d’Israel i els allunyà del seu davant. Va quedar només la tribu de Judà.
19. Però tampoc els de Judà no observaven els preceptes del Senyor, el seu Déu, sinó que van adoptar els costums que Israel havia introduït.