1. L’any segon del regnat de Jehoaix, fill de Joahaz, rei d’Israel, Amasies, fill de Joaix, rei de Judà, començà a ser rei.
2. Quan començà a regnar tenia vint-i-cinc anys, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jehoadan i era de Jerusalem.
3. Amasies feia allò que plau al Senyor, però no tant com David, el seu avantpassat. En tot es va comportar com el seu pare Joaix.
4. Però no va suprimir els recintes sagrats: el poble continuava oferint-hi víctimes i cremant-hi ofrenes.
5. Quan el regne va quedar consolidat a les seves mans, va matar els oficials que havien assassinat el rei, el seu pare;
6. però, tal com prescriu el llibre de la Llei de Moisès, no va fer matar els fills dels assassins. En efecte, allí el Senyor ordena que els pares no siguin condemnats a mort per culpa dels fills, ni els fills per culpa dels pares, sinó que cadascú ho sigui pels seus propis crims.
7. Va derrotar els edomites, un exèrcit de deu mil homes, a la vall de la Sal. Va conquerir Sela i li va posar el nom de Jocteel, que és el que porta encara avui.
8. Després Amasies va enviar missatgers al rei d’Israel Jehoaix, fill de Joahaz, fill de Jehú, per dir-li:– Vine, que ens veurem les cares!
9. Jehoaix, rei d’Israel, va contestar així a Amasies, rei de Judà:– El card del Líban va dir al cedre del Líban: “Dóna la teva filla al meu fill per muller.” Però va passar una bèstia salvatge del Líban i va trepitjar el card.
10. És cert que has vençut Edom i que el teu cor n’està orgullós. Frueix d’aquesta glòria, però en el teu propi palau. Per què t’has d’embrancar en una operació desastrosa que us farà caure a tu i a Judà?
11. Però Amasies no el va escoltar, i lla-vors Jehoaix, rei d’Israel, pujà a atacar-lo. Jehoaix i Amasies, rei de Judà, es van veure les cares a Bet-Xèmeix de Judà.
12. Els israelites derrotaren els de Judà, que van fugir a la desbandada.
13. A Bet-Xèmeix, el rei d’Israel, Jehoaix, va fer presoner el rei de Judà, Amasies, fill de Joaix, fill d’Ahazià. Després va pujar a Jerusalem i va obrir a la muralla de la ciutat una bretxa de dos-cents metres, des de la porta d’Efraïm fins a la porta de l’Angle.