1. L’any vint-i-tres del regnat de Joaix, fill d’Ahazià, rei de Judà, Joahaz, fill de Jehú, començà a ser rei d’Israel a Samaria. Va regnar-hi disset anys.
2. Ofenia el Senyor amb el seu comportament: va continuar els pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel; no se’n va apartar.
3. Per això el Senyor es va irritar contra Israel i els va posar en mans d’Hazael, rei dels arameus, i de Benadad, fill d’Hazael.
4. Però Joahaz va apaivagar el Senyor, i el Senyor, veient les sofrences d’Israel, oprimit pel rei dels arameus, el va escoltar.
5. El Senyor va donar un salvador a Israel, i pogueren desfer-se de la dominació dels arameus. Els israelites tornaren a habitar a casa seva com abans.
6. Així i tot, no es van apartar dels pecats que el llinatge de Jeroboam havia fet cometre a Israel. Hi van persistir, i fins i tot mantenien el bosquet sagrat plantat a Samaria.
7. Per això Joahaz es va quedar per tot exèrcit amb cinquanta homes com a dotació de deu carros de guerra, i deu mil homes d’infanteria, ja que el rei dels arameus havia exterminat els altres desfent-los com la pols que tothom trepitja.
8. La resta de la història de Joahaz, tot el que va fer i les seves gestes, consta en la Crònica dels reis d’Israel.
9. Joahaz va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a Samaria. El va succeir el seu fill Jehoaix.
10. L’any trenta-set del regnat de Joaix, rei de Judà, Jehoaix, fill de Joahaz, començà a ser rei d’Israel a Samaria. Va regnar-hi setze anys.