2. Van proclamar-lo rei l’any setè del regnat de Jehú, i va regnar quaranta anys a Jerusalem. La seva mare es deia Sibià i era de Beerxeba.
3. Joaix va fer tota la vida allò que plau al Senyor, perquè havia estat instruït pel sacerdot Joiadà.
4. Amb tot, no va suprimir els recintes sagrats, i el poble continuava oferint-hi sacrificis i cremant-hi ofrenes.
5. Joaix va dir als sacerdots:– Tots els diners provinents dels donatius sagrats que es fan al temple del Senyor, tant els provinents dels tributs personals com allò que cadascú ofereix voluntàriament al temple,
6. que tot això ho recullin per als sacerdots els seus homes de confiança, però que els sacerdots s’encarreguin de reparar els desperfectes que trobin al temple.
7. Tanmateix, l’any vint-i-tres del regnat de Joaix, els sacerdots encara no havien reparat cap desperfecte del temple del Senyor.
8. Aleshores el rei Joaix va cridar el sacerdot Joiadà i els altres sacerdots i els digué:– Com és que no repareu els desperfectes del temple? D’ara endavant no us quedareu més els diners que recullen els vostres homes de confiança, ja que els havíeu de destinar a les reparacions del temple.
9. Els sacerdots es van avenir a no quedar-se els diners oferts pel poble i a no encarregar-se ells de reparar els desperfectes del temple.
10. El sacerdot Joiadà va fer posar una caixa amb una obertura a la tapa vora l’altar, a mà dreta entrant al santuari. Els sacerdots guardians del cancell hi tiraven tots els diners que la gent oferia al temple del Senyor.
11. Quan veien que hi havia molts diners a la caixa, el canceller reial i el gran sacerdot pujaven a recollir i comptar els diners que hi havia al temple del Senyor.
12. Després de comptar-los, els donaven als encarregats de l’obra del temple del Senyor, i aquests els destinaven als fusters, als mestres d’obres que hi treballaven,
13. als paletes i picapedrers, a comprar fusta i carreus, a refer els desperfectes del temple del Senyor i a efectuar qualsevol reparació que es presentés.