8. Manteniu-vos al seu voltant, tots amb les armes a la mà. Si algú prova de travessar les vostres files, mateu-lo. Acompanyeu el rei onsevulla que vagi.
9. Els oficials de les companyies van fer-ho tal com el sacerdot Joiadà havia disposat. Cada un d’ells va prendre els seus homes, els qui entraven de servei aquell dissabte i els qui en sortien, i anaren a trobar el sacerdot Joiadà.
10. El sacerdot els donà les llances i els escuts de David que es guardaven al temple del Senyor.
11. Els homes de la guàrdia reial, armes en mà, es van arrenglerar des del costat dret del santuari fins al costat esquerre, en l’espai entre l’altar i el santuari, a punt per a envoltar el rei.
12. Llavors Joiadà va fer sortir el fill del rei i li va imposar la diadema i les insígnies reials. El proclamaren rei i el van ungir. Tothom aplaudia i cridava:– Visca el rei!
13. Atalia va sentir el clam del poble que corria, i corregué, també ella, cap on era la gent, al temple del Senyor.
14. Allà va veure el rei dret, al costat de la columna, com és costum ritual, amb els oficials de les companyies i les trompetes al costat del rei, mentre tota la gent del poble manifestava la seva alegria i les trompetes sonaven. Llavors Atalia s’esquinçà els vestits i cridà:– És un complot! És un complot!