3. vegeu quin és el millor i més capaç dels fills del vostre senyor, feu-lo rei en comptes del seu pare, i prepareu-vos a lluitar pel casal del vostre senyor.»
4. Però ells, morts de por, es van dir: «Si dos reis no li han pogut resistir, com podríem resistir-li nosaltres?»
5. Llavors el cap del palau reial, el governador de la ciutat, els ancians i els tutors van enviar a Jehú el següent missatge: «Som servents teus i complirem tot el que ens manis. No proclamarem cap rei. Fes el que et sembli millor.»
6. Jehú els va escriure una segona carta que deia: «Si esteu a favor meu i em voleu obeir, veniu a trobar-me demà a Jizreel, en aquesta mateixa hora, amb els caps dels fills del vostre senyor.»Els setanta fills del rei estaven repartits entre els principals de la ciutat, que els feien de tutors.
7. Així que els arribà aquella carta, van agafar els fills del rei, els van degollar tots setanta, van posar els caps en unes cistelles i els enviaren a Jizreel.
8. Va arribar el missatger i anuncià a Jehú:– Han portat els caps dels fills del rei.Ell va respondre:– Deixeu-los exposats, en dos munts, a la porta de la ciutat, fins demà al matí.
9. L’endemà al matí va sortir i va dir a tot el poble:– Vosaltres sou innocents. Sóc jo qui ha conspirat contra el meu senyor i l’ha mort. Però, qui els ha matat, tots aquests?
10. Que consti, doncs, que res del que el Senyor havia dit, res del que havia anunciat contra el llinatge d’Acab, no ha deixat de complir-se! El Senyor ha realitzat allò que havia dit per boca del seu servent Elies.
11. Jehú va exterminar tots els de la casa d’Acab que quedaven a Jizreel: tots els seus dignataris, els seus familiars i els seus sacerdots. No va deixar cap supervivent.
12. Després d’això, Jehú emprengué la marxa cap a Samaria. Pel camí, a Betéqued dels Pastors,
13. va trobar uns parents d’Ahazià, rei de Judà, i els preguntà:– Qui sou?Ells li van respondre:– Som parents d’Ahazià, que venim a visitar els fills del rei i els fills de la reina mare.
14. Jehú va ordenar:– Agafeu-me’ls vius!Els van agafar vius i els van degollar a la cisterna de Betéqued. Eren quaranta-dos homes. No se’n va escapar ni un de sol.