24. Ells començaren a oferir sacrificis i holocaustos. Però Jehú havia apostat a fora vuitanta homes, amb aquesta consigna:– El qui deixi escapar un sol home dels que poso a les vostres mans, ho pagarà amb la vida.
25. Quan Jehú hagué acabat d’oferir l’holocaust, va ordenar a la guàrdia reial i als oficials:– Entreu, mateu-los! Que no se n’escapi ni un!Els soldats de la guàrdia i els oficials els van passar a tall d’espasa i els anaren llançant fora. Després van entrar dins la ciutadella on hi havia el temple de Baal,
26. en van treure els pilars sagrats i els van calcinar.
27. Esbocinaren el pilar sagrat de Baal, enderrocaren tot el seu temple i el van convertir en una claveguera fins al dia d’avui.
28. Jehú va extirpar d’Israel el culte a Baal,
29. però no es va apartar dels pecats que Jeroboam, fill de Nebat, havia fet cometre a Israel. Jehú va mantenir els vedells d’or que hi havia a Betel i a Dan.
30. El Senyor va dir a Jehú:– Ja que has obrat bé, fent allò que em plau, i has complert amb el llinatge d’Acab el que jo volia, els teus descendents et succeiran en el tron d’Israel fins a la quarta generació.
31. Però Jehú no va observar de tot cor la Llei del Senyor, Déu d’Israel, ni s’apartà dels pecats que Jeroboam havia fet cometre a Israel.
32. En aquell temps, el Senyor començà a retallar el territori d’Israel. Hazael va ocupar tota la franja de territori israelita
33. de l’altra banda del Jordà: tota la regió de Galaad, la dels gadites, la dels rubenites i el territori de Manassès, és a dir, des d’Aroer, vora el torrent d’Arnon, tot Galaad i tot Basan.
34. La resta de la història de Jehú, tot el que va fer, totes les seves gestes, consta en la Crònica dels reis d’Israel.
35. Jehú va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a Samaria. El va succeir el seu fill Joahaz.
36. Jehú havia regnat sobre Israel a Samaria durant vint-i-vuit anys.