25. A més tinc present que els sobirans dels països fronterers del nostre regne esperen el moment favorable, sempre a l’aguait del que pugui passar. Per tot això he designat com a rei el meu fill Antíoc, que he confiat i recomanat sovint a la majoria de vosaltres sempre que he hagut d’anar cap a les satrapies del nord. Us adjunto una còpia de la carta que li he adreçat.
26. Us recomano amb molta insistència que recordeu els beneficis que de mi heu rebut, el poble en general i cadascú en particular, i que tots mantingueu els sentiments que teniu per mi i pel meu fill.
27. Estic convençut que ell us tractarà amb benvolença i humanitat, d’acord amb les meves intencions, i que s’entendrà bé amb vosaltres.»
28. Així va ser el trist final d’aquest assassí i blasfem. Va acabar els seus dies de la manera més lamentable a les muntanyes d’un país estranger entre sofriments terribles, semblants als que havia fet patir als altres.
29. Filip, que s’havia educat amb el rei, es va encarregar de transportar el seu cadàver. Però després, malfiant-se del fill d’Antíoc, se’n va anar a Egipte, a la cort de Ptolemeu Filomètor.