21. Des del llit i sense forces, recordo amb afecte la vostra estimació i els vostres sentiments. En efecte, tot tornant de Pèrsia vaig caure greument malalt, i per això he considerat que tenia el deure de preocupar-me per la seguretat de tothom.
22. No desespero de la meva situació; al contrari, confio i espero que em restabliré d’aquesta malaltia.
23. Tanmateix, m’adono que també el meu pare, sempre que feia alguna campanya contra els territoris septentrionals, designava qui l’havia de succeir.