1. Aquells dies, Antíoc s’hagué de retirar de Pèrsia a la desbandada, sense cap mena de glòria.
2. En efecte, havia entrat a Persèpolis amb la intenció d’espoliar el temple i apoderar-se de la ciutat. Per això la gent, revoltada, va prendre les armes. Fou així com Antíoc, posat en fuga pels habitants del país, hagué d’emprendre una retirada ignominiosa.
3. Prop d’Ecbàtana, va arribar-li la nova del que havia passat a Nicànor i a les tropes de Timoteu.
4. Amb la ràbia que el cremava, va pensar a descarregar sobre els jueus la humiliació que li acabaven de causar els qui l’havien obligat a fugir. Per això va ordenar al qui menava el seu carruatge que avancés sense parar fins al terme del viatge. Però el judici diví planava sobre aquell qui amb tanta arrogància havia dit: «Tan bon punt arribaré a Jerusalem, en faré un cementiri de jueus.»
5. El Senyor, Déu d’Israel, que tot ho veu, el va ferir amb un mal invisible i incurable. Acabava de pronunciar aquelles paraules, quan li vingué un mal de ventre que no tenia remei, amb unes punxades agudíssimes.
6. Bé es mereixia aquells sofriments, ell que havia fet torturar les entranyes dels altres amb turments nombrosos i inusitats.
7. Però no va afluixar el seu orgull; al contrari, ple d’arrogància i encès d’indignació contra els jueus, ordenà d’apressar la marxa. El resultat fou que va caure del carruatge, que avançava a tota velocitat. Aquesta caiguda desgraciada li deixà masegats tots els membres del cos.
8. Aquell arrogant que fins fa poc es creia ser més que un mortal, capaç de donar ordres a les ones de la mar i de pesar amb les balances els cims de les muntanyes, ara jeia estès a terra i havia de ser transportat en una llitera. Així, davant de tothom, Déu mostrava el seu poder.
9. Els ulls d’aquell malvat formiguejaven de cucs. Viu encara, la carn li queia a miques enmig de sofriments atroços. La fortor d’aquella podridura provocava nàusees en tot l’exèrcit.
10. Aquell home que fins feia poc es pensava que tenia al seu abast els astres del cel, ara ningú no es veia amb cor de transportar-lo, tan insuportable era la fetor que desprenia.